El meu camí

I tu, que vols ser quan siguis gran? A que et vols dedicar? He perdut el compte de quants cops m’han formulat aquesta pregunta i també de les múltiples i, a vegades fins i tot contradictòries, respostes que he donat. Professora, economista, política, periodista. Sí, periodista. Aquesta és l’opció que va imposar-se per sobre de la resta un cop fets els catorze.

I ara que tot just queda poc més d’un any per finalitzar la carrera sóc jo la que em pregunto a mi mateixa quin camí triaré, quina de les infinitats de possibilitats que m’ofereix el periodisme escolliré. I entre ser corresponsal, presentadora d’informatius o enviada especial, existeix també la possibilitat de dedicar-me al periodisme esportiu. Perquè no?

Joves periodistes en actiu, com en Jordi Sunyé, l’Albert Benet, en Jordi Costa o la Laura Martínez, diuen que per pertànyer a aquest món “has de tenir vocació”. I crec que d’això no em falta. I la vocació va acompanyada d’una de les característiques que més defineix als periodistes: la curiositat. “No deixis mai de preguntar-te el perquè de les coses” ja que un bon professional de la informació sap que la clau del seu èxit recau en la capacitat per preguntar-se i per trobar les respostes. Quanta raó tens Jordi Costa!

Quina és la funció del periodista esportiu? Quins els rols que pot adoptar en una retransmissió? Com ha d’estructurar la seva feina? És la documentació una peça fonamental per triomfar? Com es forma un periodista? Neixes tenint unes qualitats innates o aprens a base d’anys d’experiència?

Tots quatre coincideixen en el fet que l’experiència és essencial i que per guanyar-la no hi ha millor manera que començar, de ben aviat, als mitjans locals. Jordi Sunyé treballa actualment a TV3 però els seus inicis els trobem a Ràdio Guíxols. Laura Martínez va començar a Ràdio Cabrils i ara és a peu de gespa en les retransmissions del “Carrusel Deportivo” de Cadena Ser. Així que, més val posar-se les piles des ja!

Tinc vocació i nul·la experiència als mitjans en retransmissions. Empat tècnic que no m’afavoreix gens. Però, el resultat pot variar positivament si sumen l’experiència auditiva i televisiva. Ells creuen que és imprescindible ser oient i espectador, jo també. Aprens dels que saben, agafes prestats recursos, i fins i tot, com diu en Sunyé, “intentes imitar els locutors que més t’agraden”.

Sé que el camí serà llarg i que, molt possiblement, em costi arribar a la meva meta personal. Però no hi ha res que no es pugui aconseguir amb esforç i amb una mica de sort. “Moltes vegades és qüestió d’estar al lloc adequat en el moment precís” afirma Laura Martínez. Intentaré trobar-lo.

Fins llavors, gaudiré de cada experiència i, com un dia li van dir a la Laura quan començava les seves retransmissions esportives, em divertiré el màxim possible.